Comiat. Concurs ajuntament Moncada i Reixac

COMIAT  
Protegeixo el record del temps que vàrem compartir juntes. Et vaig veure asseguda a la taula del costat en el local que freqüento. Et mirava de gairell. Em vas semblar tan atractiva que en sortir vaig seguir-te. El balanceig del teu caminar en va portar fins a la terminal d'autobusos, i per allargar el temps vaig pujar darrere teu. No vaig dir-te res, però almenys vaig saber on tancaves la nit. 
Al restaurant vaig anar sovint tantes vegades com esperances tenia per retrobar-te. Fins que així va ser. A partir de llavors, viure juntes, estimar-nos i parlar molt, no sé si per aquest ordre, i lluità plegades per canviar les coses. Som filles d'una família i una societat farisea, de guardar les aparences, que defensen una normalitat maleïda, amb la que volen enterrar-nos en el silenci.  
No em puc creure el que ha passat. 
La gent, en veure'm tan afectada pregunten a la teva família _ aquesta, qui és?_ Ah!, aquesta era la seva secretària. Negant la nostra relació. 
En un racó d’amagat m'acaben de lliurar la teva cadena d'or. 
En l'abisme de tanta solitud, em quedo gèlida com tu, en aquesta sala de vetlla. 


 *********************************



Relato publicado para el 9è Concurs de Microrelats “Dones veu a les dones?” 2023 


Parc Antiga Cerveseria (Montiu, 22) Diumenge 23 de abril a las 17h





 



 

Comentarios

Entradas populares de este blog

Los recuerdos regresan

Las amistades que han dado sentido a mi vida

Seguir regando lo que aún permanece

Sabor a sal. Poema

Todavía estoy a tiempo. El dolor no brinda solo. 6

El baúl de mi colegio Cardenal Spinola de Barcelona

El alma de una biblioteca

Sobrevivo a un burofax. Video

Música del Renacimiento en Francia durante los siglos XV y XVI. Parte 2

La noteta de la meva no-teta

Entradas populares de este blog

Las amistades que han dado sentido a mi vida

El baúl de mi artisteo Historia de una foto Limeña Recitado

Original o copia Mi punto de vista

Seguir regando lo que aún permanece

Amoríos de tablao en un pueblo de Andalucía.Para Viernes creativo

Los recuerdos regresan

La sangre que no fue familia

Sobrevivo a un burofax. Video

La noteta de la meva no-teta

Todavía estoy a tiempo. Las agujetas 4

Entradas populares de este blog

Cuentos enfrentaDOS en Navidades tóxicas Instrucciones para matar a una madre El cuento de navidad El hijoputa. Concurso Revista Zenda

Capvespres.Associació de comerciants del Guinardó

Amoríos de tablao en un pueblo de Andalucía.Para Viernes creativo

Entradas populares de este blog

No pido permiso por existir. Edadismo, vejez

Cáncer de mama y resultado silenciado

Sobrevivo a un burofax. Video

Una Navidad en zapatillas

La demanda que no debió existir

La noteta de la meva no-teta

Escritora en proceso 1 El oficio de escribir Escribir Al escribir Algún día Escritura creativa Tu me llenas Auditorio vacio Pintar la vida escribiendo Una secuencia de vida Ser escritora es Trio creativo

La sangre que no fue familia

Fantasía en el tren Al Ándalus

Amanecer en el ocaso.Fundación la Caixa Concurso 2025