Soy Ella

PARC DE (A)TRAÏCIONS Aquesta història va començar quan l'Andreu va sortir de treballar més aviat i per sorpresa, em va convidar a la fira. Feia dies que tot ho tenia planejat. Des de casa vam agafar el metro fins a la plaça Dr. Andreu i caminant una mica més amunt de La Rotonda, el tramvia blau, que tantes vegades de joves havíem pujat per anar a dinar al costat de la cocteleria, i després, a la tarda, ballar a la discoteca des d'on gaudíem de la panoràmica de Barcelona.  La parada del tramvia està davant de la casa d’en Carles, l'amic que tocava el banjo, amb el que junt amb el Ramon i jo, vàrem formar un grup musical: El Clan 3, i cantàvem cada diumenge a Ràdio Barcelona, en el programa de Salvador Escamilla. Quins records!  En Carles va ser qui ens va presentar i des de llavors no ens hem separat mai.  Ens vam muntar en la Cuca de llum fins al Parc d'atraccions. El cel també era blau i amb intensa llum i es respirava un aire més pur que altres dies.   Tot tenint difi

MIRADES PERDUDES T'he vist en el fons del vagó, que m'ha semblat mes llarg i fosc que mai, capficada amb ell davant els teus ulls. Ho agafes entre les teves mans lliurada a la seva fascinació. M'enrabia molt veure't amb aquest intrús que s'ha infiltrat en les nostres vides. Mai m'hauria imaginat que sent tan disposat per a la comunicació, tingués tant poder d'aïllar-nos, amb la seva lluminosa i provocadora façana de fanfarró prepotent.  I ho ha fet amb tu i ho ha fet amb mi.  Quan ens vam conèixer la nostra relació es basava en la conversa. Allà on anàvem, fos en metro cada dia per anar a classe, o en el Funicular de Montjuïc els diumenges quan ens endinsàvem als jardins de Miramar, sempre ens miràvem als ulls mentre parlàvem. Teníem tantes coses a dir-nos. Xerràvem cara a cara a vegades fins a la matinada.  Fins al dia d'avui.  M'he convertit en invisible.  Ni em mires. Ni em veus.  Mentre dura el trajecte, t'observo en el fons del vagó capficad