Comiat
COMIAT Protegeixo el record del temps que vàrem compartir juntes. Et vaig veure asseguda a la taula del costat en el local que freqüento. Et mirava de gairell. Em vas semblar tan atractiva que en sortir vaig seguir-te. El balanceig del teu caminar en va portar fins a la terminal d'autobusos, i per allargar el temps vaig pujar darrere teu. No vaig dir-te res, però almenys vaig saber on tancaves la nit. Al restaurant vaig anar sovint tantes vegades com esperances tenia per retrobar-te. Fins que així va ser. A partir de llavors, viure juntes, estimar-nos i parlar molt, no sé si per aquest ordre, i lluità plegades per canviar les coses. Som filles d'una família i una societat farisea, de guardar les aparences, que defensen una normalitat maleïda, amb la que volen enterrar-nos en el silenci. No em puc creure el que ha passat. La gent, en veure'm tan afectada pregunten a la teva família _ aquesta, qui és?_ Ah!, aquesta era la seva secretària.