SOY ELLA Anna Jorba Ricart

Si tens consciència,  que ho dubto pel nivell de la teva supèrbia, i algun dia vols tornar. Trobaràs la meva porta tan tancada que no te l'obriré. Quan et dolguin les absències dels éssers  estimats i sentis el buit mateix que tu els hi vas donar. No se t'acudeixi venir-me a buscar. Trobaràs la meva porta tan tancada que no te l'obriré. Quan repassis la història que has escrit amb el dany de les teves paraules, dels teus menyspreus i dels teus odis. No vinguis a explicar-me milongues de reconciliació. Trobaràs la meva porta tan tancada que no te l'obriré. Quan per la teva avarícia, sense escrúpols, va trencar el sac per l'interès i et va fer caure en el fracàs, si vols tornar a demanar-me més coses, no vinguis a mi. Trobaràs la meva porta tan tancada que no te l'obriré. La porta que tu mateix et vas tancar, quan em vas dir : " La merda d'aquesta casa me la netejaré en el pelut en sortir".   Relato publicado en la web RELATS EN CATALÁ

Les meves llàgrimes  són aquestes gotes  que espero fertilitzin  l'àrid terreny de la meva nostàlgia.

Con el adiós a Barcelona, te digo adiós a ti. Barcelona, ciudad de sueños y contrastes que han dejado huella en mi alma. He recorrido tus calles, he besado la brisa marina y me he empapado de tu vibrante energía. Musa de artistas, tu Gaudí me elevó al cielo, tu Tàpies y Picasso me enredaron en sueños surrealistas y tu Boquería me brindó productos de sabores singulares para tu rica cocina, la cual ha deleitado mi paladar en el divino gusto, sí, sí, con el placer de comer, uno de los pocos placeres que conservo intacto a pesar del paso del tiempo. Dejo atrás la Sagrada Familia, el Park Güell, el bullicio de las Ramblas, la Barceloneta, el barrio del Guinardó... Aunque me alejo físicamente, siempre seré parte de tu mosaico multicolor: lo vivido, lo sufrido, el amor, el desamor, el miedo y el valor, la plenitud, el vacío, el hola y el adiós. Debo seguir mi camino para perseguir nuevos sueños que ahora forjaré en otra tierra. Me llevo todo en un recoveco del alma que cobijaré con mimo. S...

El viatge  Estic fent paquets d'apunts, notes, escrits i llibres de coneixement de la meva llengua, marginada per restriccions de subordinació en el meu entorn, i omplo la maleta que acabo de deixar oberta sobre la taula braser del dormitori. M’adono que cada vegada necessito menys coses, però en el doble fons perfumat d'espígol, fico els meus secrets protegits, per tal que no tornin a ser traïts per aquells que deien ser amics. En aquest viatge m’endinsaré en la maduresa. No fugiré de res, ni de ningú, tampoc de mi mateixa, amb les pors que m'han fet emmudir la veu i les paraules, enterrant-les en un món de silencis. La maleta m'observa amb posat irònic i amb un somriure burleta sembla dir-me:  ja era hora!_ Soc plena i no cal que esperis més. _ Tens raó, penso. Cloc els ulls i amb un sospir profund li tanco la cremallera, l'empenyo fins a la porta de casa. Esperarà pacient. Sap que no hi ha retorn. Ens arrossegarem el temps que calgui, omplint-nos de ferides en el...

PARC DE (A)TRAÏCIONS Aquesta història va començar quan l'Andreu va sortir de treballar més aviat i per sorpresa, em va convidar a la fira. Feia dies que tot ho tenia planejat. Des de casa vam agafar el metro fins a la plaça Dr. Andreu i caminant una mica més amunt de La Rotonda, el tramvia blau, que tantes vegades de joves havíem pujat per anar a dinar al costat de la cocteleria, i després, a la tarda, ballar a la discoteca des d'on gaudíem de la panoràmica de Barcelona.  La parada del tramvia està davant de la casa d’en Carles, l'amic que tocava el banjo, amb el que junt amb el Ramon i jo, vàrem formar un grup musical: El Clan 3, i cantàvem cada diumenge a Ràdio Barcelona, en el programa de Salvador Escamilla. Quins records!  En Carles va ser qui ens va presentar i des de llavors no ens hem separat mai.  Ens vam muntar en la Cuca de llum fins al Parc d'atraccions. El cel també era blau i amb intensa llum i es respirava un aire més pur que altres dies.   Tot ten...

CONCURS DE RELATS 2023 ASSOCIACIÓ DE COMERCIANTS DEL GUINARDÓ EIX GUINARDÓ CALAIX DE RECORDS Cada vegada que pujo per l'empinat carrer Cartagena, veig enfront, la teva casa. Dirigeixo el meu pensament a l'interior del finestral, privilegiat mirador des d'on es veu tot Barcelona, m'endinso per la façana cap al menjador, la sala, els dormitoris, m'omplo de records. Aquesta mirada endins em fa sentir melangia de quan es va detenir el temps en aquelles parets.  El temps es va aturar en el teu sofà color malva, en la taula braser de faldilles estampades, en el butacó de coixí enfonsat al costat del telèfon, on esperaves cada tarda la meva trucada, en els sabons de lavanda que perfumaven la teva roba. El temps es va parar en el teu dormitori, amb la solitud i el buit del costat dret del teu llit, en la llibreta que vas deixar amb el punt de pàgina brodat per mi i sota la funda d'unes ulleres que ja no servien per als teus ulls cansats. Es va quedar quiet el temps en e...

Foto de Església romànica i cementiri d'Isil UN DIMARTS SENSE PRESSES Avui he sortit de casa per treure'm del cap uns pensaments que m'angoixen. M'he adonat que d'ençà que va morir la Georgina, per omplir el seu vuit, he estat ocupant el seu costat de llit i des de llavors m'aixeco sempre amb el peu esquerre. Tot plegat em crea desventura i m'hauré de canviar.  Passejo pel camí de matolls i freixes fins al banc de pedra davant del riu, a on m’assec a descansar. A l'altra ribera veig l'església romànica, l'absis dreçat i les mènsules esculpides de la cornisa. Oh Déu meu!, entre les canyes m’ha semblat veure el gat negre de la Palmira, que no sé que fa tan lluny de casa.  Sento la remor de l'aigua, entapissada d’escuma blanca per la bravura, que s'afanya fugint cap avall per alliberar el seu cabal en la grandària, igual que jo necessito un sospir profund per alleujar les meves tensions.  Aquest matí, en l'esmorzar, se m'ha obert el ...

COMIAT   Protegeixo el record del temps que vàrem compartir juntes. Et vaig veure asseguda a la taula del costat en el local que freqüento. Et mirava de gairell. Em vas semblar tan atractiva que en sortir vaig seguir-te. El balanceig del teu caminar en va portar fins a la terminal d'autobusos, i per allargar el temps vaig pujar darrere teu. No vaig dir-te res, però almenys vaig saber on tancaves la nit.  Al restaurant vaig anar sovint tantes vegades com esperances tenia per retrobar-te. Fins que així va ser. A partir de llavors, viure juntes, estimar-nos i parlar molt, no sé si per aquest ordre, i lluità plegades per canviar les coses. Som filles d'una família i una societat farisea, de guardar les aparences, que defensen una normalitat maleïda, amb la que volen enterrar-nos en el silenci.   No em puc creure el que ha passat.  La gent, en veure'm tan afectada pregunten a la teva família _ aquesta, qui és?_ Ah!, aquesta era la seva secre...

Acceptació L'empresa d'enviaments m'acaba de portar a domicili el paquet ben embalat en una capsa de cartó. Enlairo l'etiqueta amb les meves dades per a resguardar la privacitat, retiro el paper, la protecció de bombolles i plego tot per dipositar-lo després en el contenidor. És gran, em veig de cos sencer, és ovalat i amb marcs de fusta. Preparo els estris per foradar la paret, la broca i un clau d'escàrpia adequat per a instal·lar-lo jo mateixa. Encara que soc una persona escèptica, amb cautela encreuo els dits per tal que no es trenqui, que ja se sap la mala astrugància que dona manipular un mirall. Han passat dies i no estic contenta. Reconec que el seu reflex no enganya, que s'ajusta a la realitat, però s'obstina a mostrar-me l'ombra del que vaig ser i m'ensenya coses que no agraden, com l'entrecella marcada, el cabell entapissat de gris, les potes de gall, el codi de barres dels llavis, una papada que penja en un cos despenjat, que creix i ...

VIDEO TEXTO Y VOZ DE ANNA JORBA RICART EN YOUTUBE Relato Ganador del I Concurs de Relatos Curts Sant Jordi 2022 ASSOCIACIÓ DE COMERCIANTS DEL GUINARDÓ En Libreria Cariteu de Mare de Deu de Montserrat  39 de Barcelona Jurado:  Marta Noviembre y  Xavier Ballester Finalistas mencionados:  Marta Marsé con el relato:"Mai vérmella" Josep Palau con el relato: "Adaptar-se o morir" Art de vireo con el relato: "Consol, treball"  CAPVESPRES Estem al mes de juny, que anticipa les primeres calors, presagiant el que després serà un implacable estiu. El parc llueix esplèndid, amb l'encant que la primavera en un ventall de colors engalana als racons de plantes i flors. Aquests racons on anem a les tardes buscant tranquil·litat. Per l'avinguda la veig com va baixant poc a poq uet.  És com una figureta menuda i fràgil que s'acosta a mi. Ella, amb la seva vista afeblida, només em veu quan està a la meva alçada, ja molt a prop.  M'agafa de la mà i em diu: vinc...

Per al dia de Sant Jordi Dia del llibre   LA NOSTRA HISTÒRIA Era abril quan va aparèixer ell en tota la seva esplendor. Alçat a lloms d'un cavall blanc de port elegant amb gualdrapa blanca sobre les seves anques. Abillat amb una sobrevesta amb els escuts heràldics de la ciutat i amb els braços protegits per la cota de malla de ferro forjat. A la seva mà dreta, una llança. Tot un cavaller.  En un renillo del majestuós corser, per a protegir la princesa, va travessar amb la llança el cor del drac que l'atacava i el va ferir de mort. Del cos sense vida del monstre va brollar una rosa que es va convertir en llegenda.  Com la de pètals vermells, que avui porto entre les meves mans, que engalana les pàgines del meu llibre.

MIRADES PERDUDES T'he vist en el fons del vagó, que m'ha semblat mes llarg i fosc que mai, capficada amb ell davant els teus ulls. Ho agafes entre les teves mans lliurada a la seva fascinació. M'enrabia molt veure't amb aquest intrús que s'ha infiltrat en les nostres vides. Mai m'hauria imaginat que sent tan disposat per a la comunicació, tingués tant poder d'aïllar-nos, amb la seva lluminosa i provocadora façana de fanfarró prepotent.  I ho ha fet amb tu i ho ha fet amb mi.  Quan ens vam conèixer la nostra relació es basava en la conversa. Allà on anàvem, fos en metro cada dia per anar a classe, o en el Funicular de Montjuïc els diumenges quan ens endinsàvem als jardins de Miramar, sempre ens miràvem als ulls mentre parlàvem. Teníem tantes coses a dir-nos. Xerràvem cara a cara a vegades fins a la matinada.  Fins al dia d'avui.  M'he convertit en invisible.  Ni em mires. Ni em veus.  Mentre dura el trajecte, t'observo en el fons del vagó capficad...

RUTINES Un dia em vaig adonar dels teus silencis. No tenies res a dir. Va començar a molestar-te la meva conversa i el teu silenci es va fer meu. Un dia em vaig adonar de la teva indiferència. No t'interessava res. Va començar a molestar-te el meu interès i la teva indiferència es va fer meva. Un dia em vaig adonar de la teva fredor. No l'evitaves. Van començar a molestar-te les meves demandes i la teva fredor es va fer meva. Un dia em vaig adonar de la teva apatia. Sense ganes de res. Va començar a molestar-te la meva activitat i la teva apatia es va fer meva. Ens vam posar al límit, fins que vàrem travessar la frontera després de la qual no hi ha retorn. Ja som silenci, indiferència, fredor, apatia. Un día me di cuenta de tus silencios. No tenías nada que decir. Empezó a molestarte mi conversación y tu silencio se hizo mío. Un día me di cuenta de tu indiferencia. No te inmutabas por nada. Empezó a molestarte mi interés y tu indiferencia se hizo mía. Un d...

Necessites omplir el teu buit interior sempre envoltada de gent. No saps estar sola. I a més et sobra supèrbia, mentida i hipocresia...  que d'això la teva ànima està plena. No seré jo qui de nou s'acosti a tu. Mai més

CAIXA D'EXPERIÈNCIES Tinc la caixa de les experiències tan plena  de records, d'oblits i melancolies  que a vegades se'm fa feixuc tan sols mirar-la.

UN DIA DE PLUJA Ella estava trista, sumida en la boira. La vaig consolar i em vaig beure el seu plor.

DESITJOS DE PUNT FINAL  Aquest país em va brindar treball, em va enriquir amb la seva romànica llengua, em va ensenyar els valors cabdals de la vida, i per agrair el llegat que vaig rebre, és on vull quedar-me per sempre. Per això, estimada filla, t'exposo alguns detalls de la meva última voluntat:  El nínxol que vaig adquirir a Montjuïc i que està al teu nom, el poses en venda. No ho necessitaràs perquè he optat per la incineració que és més barata. Així no hauràs de pagar les taxes de manteniment del cementiri. Tria un taüt de cartó que imita la fusta i ningú s'adonarà.  L'urna biodegradable per a poder diluir-me en el Mediterrani. Amb permís de les autoritats, em tires amb discreció i si es tenyeixen les aigües de negra atzabeja, que sàpigues que és per les meves dolentes accions. Els remordiments m'acompanyaran fins a la mort.  Tot això no és ser garrepa, és desprendre'm de l'innecessari.  Ah!, filleta meva!, que has heretat l'afecte a aquesta terra, rec...

Cercadors de bolets Aquell matí de divendres el trànsit tenia una afluència de cotxes major que l'habitual, i pel que sembla, tots ens havíem posat d'acord a prendre la mateixa direcció realment seductora: la Serra de Falgars, a la regió del Berguedà. Per una carretera comarcal, sense asfaltar, anàvem pujant muntanya a dalt, vorejant els vessants, fins a trobar el punt conegut per on iniciaríem la marxa a peu a través dels boscos. Atrapats per la bellesa del paisatge, albirant de lluny el massís del Pedraforca, sentíem el més important que cal per a sentir cada matí: la companyia, l'amistat, la il·lusió, el riure. Aquell dia a més entrava en el nostre cor i en les nostres retines, el regal de contemplar la transformació dels colors verd, vermellós, marró, coure, que ens brindava la naturalesa en aquella època de l'any. Ens endinsàvem en el bosc entre pins, fajos i roures, pel vessant "obac" de la muntanya, caminant no precisament mirant al cel, sinó o a...

Paca En la vida et creues amb persones molt interessants i en el lloc que menys t'esperes coneixes a algú que et causa admiració. Trobes una característica que és un exemple, un patró o un model a seguir. En aquesta entrada em referiré a una dona emprenedora, valenta, treballadora incansable, el pilar d'una família que ha tirat endavant lluitant dia a dia, generosa, amable i riallera. Ella es diu Francesca Bonet Marsal, "Paca" paca per als amics i éssers estimats. Nascuda en 1947, època de la postguerra en el si d'una família molt humil, però molt unida que li va oferir molt d'amor, aquest amor que transmet ella en les coses que fa. Regenta un bar- restaurant, avui dia és un hostal, a la urbanització Ríumar del Delta de l'Ebre, província de Tarragona que porta el seu nom "Paca". La seva manera de guisar els productes de la mar, de l'horta, de les terres del Deltebre, fan que a la seva casa es pugui gaudir d'una gastronomia casolana i alho...

La meva mare era oriünda de Vilanova i La Geltrú, un poble del Mediterrani en la Costa del Garraf molt prop de Barcelona. Des de feia uns anys, a l'estiu, passàvem juntes uns dies de descans. Així veia a la seva família, es banyava a la platja de la seva joventut, i a pesar que trobava tot molt canviat, "a pitjor", segons deia, evocava els seus records i em transmetia la seva estimació. La que avui sento per Vilanova. He tornat a anar. Retorn i tornaré sempre a aquest poble.  He caminat pel Passeig de Ribas Rojas, m'he allotjat en el mateix hotel, enfront de la Torre Blava, he passejat per davant de la casa de la platja, la dels arcs, on va conèixer al meu pare; he passat enfront de la casa de la seva àvia, en Les Rambles, on actualment en el seu lloc hi ha un Centre d'Atenció Sanitària; he caminat prop de la Casa de l'Empara, l'asil, i allí he recordat a Rosa Illa, a Rosa Margarit, les tates que sempre em nomenava; he visitat la Masia Cabanyes, La Masien ...