El viatge.
El viatge Estic fent paquets d'apunts, notes, escrits i llibres de coneixement de la meva llengua, marginada per restriccions de subordinació en el meu entorn, i omplo la maleta que acabo de deixar oberta sobre la taula braser del dormitori. M’adono que cada vegada necessito menys coses, però en el doble fons perfumat d'espígol, fico els meus secrets protegits, per tal que no tornin a ser traïts per aquells que deien ser amics. En aquest viatge m’endinsaré en la maduresa. No fugiré de res, ni de ningú, tampoc de mi mateixa, amb les pors que m'han fet emmudir la veu i les paraules, enterrant-les en un món de silencis. La maleta m'observa amb posat irònic i amb un somriure burleta sembla dir-me: ja era hora!_ Soc plena i no cal que esperis més. _ Tens raó, penso. Cloc els ulls i amb un sospir profund li tanco la cremallera, l'empenyo fins a la porta de casa. Esperarà pacient. Sap que no hi ha retorn. Ens arrossegarem el temps que calgui, omplint-nos de ferides en el