SOY ELLA Anna Jorba Ricart

MIRADES PERDUDES T'he vist en el fons del vagó, que m'ha semblat mes llarg i fosc que mai, capficada amb ell davant els teus ulls. Ho agafes entre les teves mans lliurada a la seva fascinació. M'enrabia molt veure't amb aquest intrús que s'ha infiltrat en les nostres vides. Mai m'hauria imaginat que sent tan disposat per a la comunicació, tingués tant poder d'aïllar-nos, amb la seva lluminosa i provocadora façana de fanfarró prepotent.  I ho ha fet amb tu i ho ha fet amb mi.  Quan ens vam conèixer la nostra relació es basava en la conversa. Allà on anàvem, fos en metro cada dia per anar a classe, o en el Funicular de Montjuïc els diumenges quan ens endinsàvem als jardins de Miramar, sempre ens miràvem als ulls mentre parlàvem. Teníem tantes coses a dir-nos. Xerràvem cara a cara a vegades fins a la matinada.  Fins al dia d'avui.  M'he convertit en invisible.  Ni em mires. Ni em veus.  Mentre dura el trajecte, t'observo en el fons del vagó capficad...