LA MEVA PORTA
El text reflecteix un cor que ha decidit tancar definitivament la porta a qui l’ha ferit, una barrera que no és només física sinó també emocional i simbòlica. La veu narrativa construeix un mur de fermesa i menyspreu davant l’arrogància, l’avarícia i els danys infligits per l’altra persona. Cada repetició —“Trobaràs la meva porta tan tancada que no te l'obriré”— es converteix en un mantra de resistència, un eco de la decisió irrevocable de no cedir davant súpliques ni excuses. És un text de memòria i confrontació, on es repassen ferides passades, menyspreus i traïcions, mentre es reconeix el buit que l’altre va deixar al seu entorn, anticipant el seu possible penediment. La prosa té un ritme gairebé ceremonial, com una advertència i un lament alhora: ferm, implacable i poètic, transformant el rebuig en un acte de poder personal i de protecció del propi espai emocional.
Si tens consciència, que ho dubto pel nivell de la teva supèrbia, i algun dia vols tornar.
Trobaràs la meva porta tan tancada que no te l'obriré.
Quan et dolguin les absències dels éssers estimats i sentis el buit mateix que tu els hi vas donar. No se t'acudeixi venir-me a buscar.
Trobaràs la meva porta tan tancada que no te l'obriré.
Quan repassis la història que has escrit amb el dany de les teves paraules, dels teus menyspreus i dels teus odis. No vinguis a explicar-me milongues de reconciliació.
Trobaràs la meva porta tan tancada que no te l'obriré.
Quan per la teva avarícia, sense escrúpols, va trencar el sac per l'interès i et va fer caure en el fracàs, si vols tornar a demanar-me més coses, no vinguis a mi.
Trobaràs la meva porta tan tancada que no te l'obriré.
La porta que tu mateix et vas tancar, quan em vas dir: "La merda d'aquesta casa me la netejaré en el pelut en sortir".
Comentarios