La meva porta

LA MEVA PORTA 

El text reflecteix un cor que ha decidit tancar definitivament la porta a qui l’ha ferit, una barrera que no és només física sinó també emocional i simbòlica. La veu narrativa construeix un mur de fermesa i menyspreu davant l’arrogància, l’avarícia i els danys infligits per l’altra persona. Cada repetició —“Trobaràs la meva porta tan tancada que no te l'obriré”— es converteix en un mantra de resistència, un eco de la decisió irrevocable de no cedir davant súpliques ni excuses. És un text de memòria i confrontació, on es repassen ferides passades, menyspreus i traïcions, mentre es reconeix el buit que l’altre va deixar al seu entorn, anticipant el seu possible penediment. La prosa té un ritme gairebé ceremonial, com una advertència i un lament alhora: ferm, implacable i poètic, transformant el rebuig en un acte de poder personal i de protecció del propi espai emocional.







Si tens consciència,  que ho dubto pel nivell de la teva supèrbia, i algun dia vols tornar.
Trobaràs la meva porta tan tancada que no te l'obriré.

Quan et dolguin les absències dels éssers  estimats i sentis el buit mateix que tu els hi vas donar. No se t'acudeixi venir-me a buscar.
Trobaràs la meva porta tan tancada que no te l'obriré.

Quan repassis la història que has escrit amb el dany de les teves paraules, dels teus menyspreus i dels teus odis. No vinguis a explicar-me milongues de reconciliació.
Trobaràs la meva porta tan tancada que no te l'obriré.

Quan per la teva avarícia, sense escrúpols, va trencar el sac per l'interès i et va fer caure en el fracàs, si vols tornar a demanar-me més coses, no vinguis a mi.
Trobaràs la meva porta tan tancada que no te l'obriré.


La porta que tu mateix et vas tancar, quan em vas dir: "La merda d'aquesta casa me la netejaré en el pelut en sortir". 


Relato publicado en la web RELATS EN CATALÁ

Comentarios

Entradas populares de este blog

Yo y mis gafas

El milagro de cumplir 74

DES-CO-NEC-TAR. Mirades perdudes

Maricarmen, anatomía de un desahucio

Sobrevivo a un burofax. Video

Los que se alejan-Los que se acercan. Todo cambia Mercedes Sosa

No pido permiso por existir. Edadismo, vejez

Alas de calma. Fundación la Caixa Concurso 2025

La amistad

La demanda que no debió existir

Entradas populares de este blog

Maricarmen, anatomía de un desahucio

Yo y mis gafas

Sobrevivo a un burofax. Video

La amistad

La demanda que no debió existir

Los recuerdos regresan

No pido permiso por existir. Edadismo, vejez

Una Navidad en zapatillas

Miguel Ríos. Prototipo del rockero español

Los que se alejan-Los que se acercan. Todo cambia Mercedes Sosa

Entradas populares de este blog

Cuentos enfrentaDOS en Navidades tóxicas Instrucciones para matar a una madre El cuento de navidad El hijoputa. Concurso Revista Zenda

Capvespres.Associació de comerciants del Guinardó

Amoríos de tablao en un pueblo de Andalucía.Para Viernes creativo

Lista de premios menciones publicaciones

Entradas populares de este blog

No pido permiso por existir. Edadismo, vejez

Sobrevivo a un burofax. Video

La demanda que no debió existir

Una Navidad en zapatillas

La noteta de la meva no-teta

La sangre que no fue familia

Adamuz: La tragedia del tren que detuvo los latidos

La cannabica

Lo que el viento no se lleva

Amanecer en el ocaso.Fundación la Caixa Concurso 2025