Capvespres
Relato Ganador del I Concurs de Relatos Curts Sant Jordi 2022
ASSOCIACIÓ DE COMERCIANTS DEL GUINARDÓ
En Libreria Cariteu de Mare de Deu de Montserrat 39 de Barcelona
Jurado: Marta Noviembre y Xavier Ballester
Finalistas mencionados:
Marta Marsé con el relato:"Mai vérmella"
Josep Palau con el relato: "Adaptar-se o morir"
Art de vireo con el relato: "Consol, treball"
CAPVESPRES
Estem al mes de juny, que anticipa les primeres calors, presagiant el que després serà un implacable estiu. El parc llueix esplèndid, amb l'encant que la primavera en un ventall de colors engalana als racons de plantes i flors. Aquests racons on anem a les tardes buscant tranquil·litat.
Per l'avinguda la veig com va baixant poc a poquet. És com una figureta menuda i fràgil que s'acosta a mi. Ella, amb la seva vista afeblida, només em veu quan està a la meva alçada, ja molt a prop.
M'agafa de la mà i em diu: vinc per ajudar-te a caminar.
Una vegada més confirmo que el seu instint maternal no té límits.
Caminem agafades xino-xano. La mare i jo ara tenim una cosa més en comú i és que no podem anar de pressa, ella per edat, jo per incapacitat, però el nostre objectiu no és pas corre.
Trobem a faltar la caseta de la xurreria que durant tants anys, algun diumenge anàvem a comprar els xurros, per a acompanyar el cafè amb llet del desdejuni i les patates fregides pel pollastre a l'ast.
La vida és així, unes coses van i les altres venen.
Seguint el camí, passem per davant de l'edifici senyorial de la casa de la Sra. Pla, traspassem els jardins noucentistes, plens de roses, gessamins i sàlvies, que fan tan bona olor.
Visitem els horts urbans que com activitat d’esplai han donat vida a molts veïns que hi treballen. Ens acostem, travessant la zona de jocs infantils, fins al mirador per veure la panoràmica de la ciutat. El perfil del litoral de Barcelona ha canviat molt d'ençà que nosaltres vam arribar al barri, allà pels anys seixanta.
En el parc tot és nou, però han aparegut grups vandàlics que han fet pintades en el monument al Dr. Pla i Armengol, han destrossat l'estàtua del cavall, i maltractat alguns racons. Quan la mala educació i la malícia s'ajunten, com en la pel·lícula "Si cries una serp, et mossegarà", el jovent que es droga, que utilitza la violència, que no dona valor a les coses, ni a la seva pròpia vida, és un malson, una falta de respecte i un problema social greu.
Veiem que s'acosta l’Alícia. És una veïna que havia estat cuidadora d'una octogenària de la meva escala. Es va quedar sense feina quan la dona va morir. Acostumada a estar sempre acompanyada, es va casar amb un home que va conèixer en el supermercat. Amb una bona pensió, era un home tranquil amant dels animals i molt dormilega, ella va creure que eren qualitats suficients per a conviure, entrada ja en la tercera edat, però no va anar així. La relació no va ser bona. Ara és vídua i se sent alliberada.
De retorn a casa, mentre pugem cap a l'avinguda, veiem a la Mariana, amb un caminar feixuc, recolzada en un carro de la compra, baixa pel lateral del parc a repartir menjar que ella mateixa prepara, i amb autorització de l'ajuntament, el reparteix a la colònia de gats que conviuen en els terrenys. Ha estat una dona molt maca, es va casar amb un músic de mal caràcter, estufat i bafaner, que sempre estava de gira deixant-la sola. A l'any de donar a llum es va separar. Es va posar a treballar. Mai li va reclamar cap ajuda mentre va cuidar de la seva filla fins que va acabar la carrera de piano, i se'n va anar.
És una dona molt simpàtica i l'estimen molt.
De nou en l'avinguda aprofitem per a fer alguna compra d'última hora. Passem per la fruiteria, també per la farmàcia, comerç que últimament freqüentem i a l'alçada de la granja ens separem.
La mare, que és molt independent, se'n va a casa seva i jo a la meva.
Una tarda més que afegim a les nostres vides.
Hem omplert el temps, hem parlat, hem compartit, i hem rebut cadascuna de nosaltres molt més del que buscàvem en una simple passejada.
Demà probablement hi tornarem.
Tenim en el nostre barri un espai privilegiat, i com diu la mare: a la caiguda de la tarda esvaïm les nostres solituds.
Video y texto realizado poer Anna Jorba Ricart.
Premio: 4 cheques de regalo de 25 euros para comprar en algún comercio adherido a L'Associaci´o de Comerciants del Guinardó
*******************************
