Entre plato y plato. Paca de Riumar Deltebre

Entre plato y plato. Paca de Riumar Deltebre

Paca
En la vida et creues amb persones molt interessants i en el lloc que menys t'esperes coneixes a algú que et causa admiració. Trobes una característica que és un exemple, un patró o un model a seguir.
En aquesta entrada em referiré a una dona emprenedora, valenta, treballadora incansable, el pilar d'una família que ha tirat endavant lluitant dia a dia, generosa, amable i riallera.

Ella es diu Francesca Bonet Marsal, "Paca" per als amics i éssers estimats.
Nascuda en 1947, època de la postguerra en el si d'una família molt humil, però molt unida que li va oferir molt d'amor, aquest amor que transmet ella en les coses que fa. Regenta un bar- restaurant, avui dia és un hostal, a la urbanització Ríumar del Delta de l'Ebre, província de Tarragona que porta el seu nom "Paca".
La seva manera de guisar els productes de la mar, de l'horta, de les terres del Deltebre, fan que a la seva casa es pugui gaudir d'una gastronomia casolana i alhora selecta, saborosa i plaent. Des de l'angula, les anguiles en suquet, fumades a la brasa o en chapadillo, fins a l'orada, el llobarro, llenguado, els llagostins, passant per l'arròs del delta principal ingredient per a confeccionar paelles, arròs negre arròs a banda, arròs d'ànec i moltes coses mes.
Tot un plaer per al sentit del gust que és un dels sentits que menys es perd amb els anys.
Va editar un llibre en el 2009: "Entre plat i plat" amb el llenguatge quotidià i peculiar de la gent d'aquestes terres en què com a subtítol indica conta passatges de la seva vida entre plat i plat barrejats amb receptes de cuina que estan d'allò més bo i apetible.
Des d'aquí el meu record a aquesta admirable dona que es fa voler.

El plaer dels banquets ha de mesurar-se no per l'abundància de les menges
sinó per la reunió dels amics i la seva conversa.






                                           

Comentarios

Entradas populares de este blog

Los recuerdos regresan

Las amistades que han dado sentido a mi vida

Seguir regando lo que aún permanece

Sabor a sal. Poema

Todavía estoy a tiempo. El dolor no brinda solo. 6

El baúl de mi colegio Cardenal Spinola de Barcelona

Enric Cristofor Ricart Nin Parte 1 Amistad con Miró

El alma de una biblioteca

Música del Renacimiento en Francia durante los siglos XV y XVI. Parte 2

Amanecer en el ocaso.Fundación la Caixa Concurso 2025

Entradas populares de este blog

Enric Cristofor Ricart Nin Parte 1 Amistad con Miró

Las amistades que han dado sentido a mi vida

Seguir regando lo que aún permanece

Todavía estoy a tiempo. Las agujetas 4

La noteta de la meva no-teta

La demanda que no debió existir

Una Navidad en zapatillas

Escritora en proceso 1 El oficio de escribir Escribir Al escribir Algún día Escritura creativa Tu me llenas Auditorio vacio Pintar la vida escribiendo Una secuencia de vida Ser escritora es Trio creativo

Sobrevivo a un burofax. Video

Los recuerdos regresan

Entradas populares de este blog

Cuentos enfrentaDOS en Navidades tóxicas Instrucciones para matar a una madre El cuento de navidad El hijoputa. Concurso Revista Zenda

Capvespres.Associació de comerciants del Guinardó

Amoríos de tablao en un pueblo de Andalucía.Para Viernes creativo

Entradas populares de este blog

No pido permiso por existir. Edadismo, vejez

Cáncer de mama y resultado silenciado

Sobrevivo a un burofax. Video

Una Navidad en zapatillas

La demanda que no debió existir

Escritora en proceso 1 El oficio de escribir Escribir Al escribir Algún día Escritura creativa Tu me llenas Auditorio vacio Pintar la vida escribiendo Una secuencia de vida Ser escritora es Trio creativo

La sangre que no fue familia

Fantasía en el tren Al Ándalus

La noteta de la meva no-teta

Amanecer en el ocaso.Fundación la Caixa Concurso 2025