Parc de (A)traïcions. Concurs TMB




PARC DE (A)TRAÏCIONS


Aquesta història va començar quan l'Andreu va sortir de treballar més aviat i per sorpresa, em va convidar a la fira. Feia dies que tot ho tenia planejat. Des de casa vam agafar el metro fins a la plaça Dr. Andreu i caminant una mica més amunt de La Rotonda, el tramvia blau, que tantes vegades de joves havíem pujat per anar a dinar al costat de la cocteleria, i després, a la tarda, ballar a la discoteca des d'on gaudíem de la panoràmica de Barcelona. 
La parada del tramvia està davant de la casa d’en Carles, l'amic que tocava el banjo, amb el que junt amb el Ramon i jo, vàrem formar un grup musical: El Clan 3, i cantàvem cada diumenge a Ràdio Barcelona, en el programa de Salvador Escamilla. Quins records! 
En Carles va ser qui ens va presentar i des de llavors no ens hem separat mai. 
Ens vam muntar en la Cuca de llum fins al Parc d'atraccions. El cel també era blau i amb intensa llum i es respirava un aire més pur que altres dies. 
 Tot tenint dificultat per caminar, vàrem passejar molt i ell va voler pujar a la Talaia, a l'Avió, a la Muntanya Russa i als Autos de Xoc. Vam riure molt penjats en l'Embruixabruixes i menjant núvols de cotó en el Miramiralls. Va provar sort amb les rifes i en la tómbola li va tocar un peluix de borinot negre. Jo en veure'l i soc supersticiosa, vaig tancar els ulls encreuant els dits i no vaig dir res, però em va posar, com deia la meva mare, de mala bajandí. 
La tarda es presentava divertida fins que en la caseta del tir al colomí va voler posar a prova la seva punteria, un rampell que li va agafar després de baixar del gronxador amb aspecte de vaixell corsari. 
De les escopetes de fira, ja ho sabem, no pots fiar-te mai, fallen tant com les persones. 
Ara està a casa de mala gaita i com el pirata d'en Sabina amb pota de palo, "cara de malo", i un pegat en l'ull que li tapa una inquietant mirada fixa. 
El borinot havia d'haver sigut ros. 

*************************
Relato presentado en el  17è Concurs de Relats Curts de TMB 2023

El jurat del Concurs de Relats Curts de TMB està integrat per:

- Santiago Torres, director de Comunicació de TMB, que actuarà com a President del Jurat.
- Sergi Estudillo, responsable del Gabinet de Premsa de TMB.
- Franco Chiaravalloti, coordinador dels cursos virtuals i professor de conte a l'escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès.
- Mònica Boix, Biblioteca Francesc Candel de Biblioteques de Barcelona.
- Marta Cano, Gerent de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona.
- Xavier Arola, director d'Edita.cat i de l'editorial El Cep i la Nansa.

 

 

Comentarios

Entradas populares de este blog

Yo y mis gafas

El milagro de cumplir 74

DES-CO-NEC-TAR. Mirades perdudes

Sobrevivo a un burofax. Video

Los que se alejan-Los que se acercan. Todo cambia Mercedes Sosa

No pido permiso por existir. Edadismo, vejez

Alas de calma. Fundación la Caixa Concurso 2025

Donde aún respira la tierra

La demanda que no debió existir

El alma de una biblioteca

Entradas populares de este blog

Yo y mis gafas

Sobrevivo a un burofax. Video

No pido permiso por existir. Edadismo, vejez

Los recuerdos regresan

La amistad

Alas de calma. Fundación la Caixa Concurso 2025

La demanda que no debió existir

Una Navidad en zapatillas

Miguel Ríos. Prototipo del rockero español

Los que se alejan-Los que se acercan. Todo cambia Mercedes Sosa

Entradas populares de este blog

Cuentos enfrentaDOS en Navidades tóxicas Instrucciones para matar a una madre El cuento de navidad El hijoputa. Concurso Revista Zenda

Capvespres.Associació de comerciants del Guinardó

Amoríos de tablao en un pueblo de Andalucía.Para Viernes creativo

Lista de premios menciones publicaciones

Entradas populares de este blog

No pido permiso por existir. Edadismo, vejez

Sobrevivo a un burofax. Video

La demanda que no debió existir

Una Navidad en zapatillas

La noteta de la meva no-teta

La sangre que no fue familia

Adamuz: La tragedia del tren que detuvo los latidos

La cannabica

Amanecer en el ocaso.Fundación la Caixa Concurso 2025

Lo que el viento no se lleva