Les meves llàgrimes són aquestes gotes
que espero fertilitzin l'àrid terreny
de la meva nostàlgia.
*******************************
La nostra historia
Per al dia de Sant Jordi Dia del llibre 
LA NOSTRA HISTÒRIA
Era abril quan va aparèixer ell en tota la seva esplendor. Alçat a lloms d'un cavall blanc de port elegant amb gualdrapa blanca sobre les seves anques. Abillat amb una sobrevesta amb els escuts heràldics de la ciutat i amb els braços protegits per la cota de malla de ferro forjat. A la seva mà dreta, una llança.
Tot un cavaller.
En un renillo del majestuós corser, per a protegir la princesa, va travessar amb la llança el cor del drac que l'atacava i el va ferir de mort. Del cos sense vida del monstre va brollar una rosa que es va convertir en llegenda.
Com la de pètals vermells, que avui porto entre les meves mans, que engalana les pàgines del meu llibre.
Haru ya tiene comunidad
Las nueve vías de la Comunidad Haru
1. Respirar antes de actuar.
2. Observar en vez de juzgar.
3. Agradecer en vez de exigir.
4. Pensar cómo decir lo que es en vez de pensar qué decir para controlarlo.
5. Ser en vez de tener o parecer.
6. Respetar en vez de temer.
7. Compartir en vez de poseer.
8. Empatizar en vez de despreciar.
9. Confiar. Sonreír. Amar.
Mirades perdudes
MIRADES PERDUDES
T'he vist en el fons del vagó, que m'ha semblat mes llarg i fosc que mai, capficada amb ell davant els teus ulls. Ho agafes entre les teves mans lliurada a la seva fascinació. M'enrabia molt veure't amb aquest intrús que s'ha infiltrat en les nostres vides. Mai m'hauria imaginat que sent tan disposat per a la comunicació, tingués tant poder d'aïllar-nos, amb la seva lluminosa i provocadora façana de fanfarró prepotent.
I ho ha fet amb tu i ho ha fet amb mi.
Quan ens vam conèixer la nostra relació es basava en la conversa. Allà on anàvem, fos en metro cada dia per anar a classe, o en el Funicular de Montjuïc els diumenges quan ens endinsàvem als jardins de Miramar, sempre ens miràvem als ulls mentre parlàvem. Teníem tantes coses a dir-nos. Xerràvem cara a cara a vegades fins a la matinada.
Fins al dia d'avui.
M'he convertit en invisible.
Ni em mires. Ni em veus.
Mentre dura el trajecte, t'observo en el fons del vagó capficada amb ell davant els meus ulls.
Ding-dong!, ding-dong! Última estació!
Aixeques la mirada.
Maleït mòbil!
El jurat del Concurs de Relats Curts de TMB està integrat per:
- Jordi Muñoz i Burzon, director de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès.
- Sergi Estudillo, responsable del Gabinet de Premsa de TMB.
- Santiago Torres, director de Comunicació de TMB, que actuarà com a President del Jurat.
*******************************
En mi imaginario
EN MI IMAGINARIO
Hoy vengo a hablar de mi libro: El libro que no he escrito.
Podrías haber existido pero no todos los narradores merecemos esa suerte de engendrarte. Déjame decirte libro imaginario, que en la solapa hubieras llevado mi foto en blanco y negro, con la postura de estudio que siempre ensayé: una mano apoyada sosteniendo mi cabeza inclinada y la otra en un gesto de quitarme las gafas pero sin llegar a hacerlo, simulando un movimiento que imprime caracter intelectual. En el lomo hubieras llevado grabado mi nombre y a buen recaudo, mi pensamiento escrito en cada uno de los renglones de tu cuerpo, porque en ti hubiera desnudado el alma en las noches de insomnio, con suspiros anhelantes de la lucha encarnizada que mantengo, queriendo dar alcance a este sueño que es crearte.
En este proceso lo mejor es fantasear y sentir que somos el uno para el otro. Una simbiosis perfecta. Hubieras estado junto a mi, hasta el fin, culminando la alternancia que tiene con el principio. Y con un poco de suerte hubieras salido a la luz.
Te hubiera escogido algún lector interesado en adentrarse en tus secretos, hasta dejarte morir gélido de olvido en la estantería.
Eso sí, querido libro, no en una estantería cualquiera, sino en la de una biblioteca amiga.
*******************************
Texto presentado a Concurso Zenda #RecomiendaunLibro
Abril 2022
Suscribirse a:
Entradas (Atom)