Con el adiós a Barcelona, te digo adiós a ti
Barcelona, ciudad de sueños y contrastes que han dejado huella en mi alma. He recorrido tus calles, he besado la brisa marina y me he empapado de tu vibrante energía.
Musa de artistas, tu Gaudí me elevó al cielo, tu Tàpies y Picasso me enredaron en sueños surrealistas y tu Boquería me brindó productos de sabores singulares para tu rica cocina, la cual ha deleitado mi paladar en el divino gusto, sí, sí, con el placer de comer, uno de los pocos placeres que conservo intacto a pesar del paso del tiempo.
Dejo atrás la Sagrada Familia, el Park Güell, el bullicio de las Ramblas, la Barceloneta, el barrio del Guinardó...
Aunque me alejo físicamente, siempre seré parte de tu mosaico multicolor: lo vivido, lo sufrido, el amor, el desamor, el miedo y el valor, la plenitud, el vacío, el hola y el adiós.
Debo seguir mi camino para perseguir nuevos sueños que ahora forjaré en otra tierra.
Me llevo todo en un recoveco del alma que cobijaré con mimo. Será un espacio grandioso que pertenece a mis recuerdos, mis amistades, la gente que me quiso bien y, ¿por qué no?, si la vida está llena de contrastes, también cabrán los olvidos, las traiciones, la mentira, la indiferencia, la enemistad...
Todo se viene conmigo en ese lugar especial que es la memoria.
Miro al cielo en el instante que una bandada de gaviotas blancas dibujan un corazón, ¡qué guiño tan mágico me regalan!
Y no olvidemos que nunca se dice "adiós", "hasta siempre" se dice, es mejor.
Amb l'adeu a Barcelona et dic adeu a tu
Barcelona, ciutat de somnis i contrastos que han deixat empremta en mi.
He recorregut els teus carrers, he besat la brisa marina i m'he embegut de la teva energia vibrant.
Musa d'artistes. El teu Gaudí em va elevar al cel, el teu Tàpies i Picasso em van embullar en somnis surrealistes i la teva Boqueria em va oferir productes creats amb sabors singulars per a la teva rica cuina, que ha delectat el meu paladar en el diví gust, sí, sí, en el plaer de menjar, un dels pocs plaers que conservo intacte malgrat el pas dels anys.
Deixo enrere la Sagrada Família, el Parc Güell, la bullícia de les Rambles, la Barceloneta, el barri del Guinardó, etc.
Encara que m'allunyo físicament, sempre seré part del teu mosaic multicolor: el viscut, el sofert, l'amor, el desamor, la por i el valor, la plenitud, el buit, l'hola i l'adeu.
Haig de seguir el meu camí per a perseguir nous somnis que ara forjaré en una altra terra.
M'ho emporto tot en un racó de l'ànima que acolliré amb cura. Serà un espai grandiós que pertany als meus records, les meves amistats, la gent que em va voler bé i, per què no?, si la vida està plena de contrastos, també cabran els oblits, les traïcions, la mentida, la indiferència, l'amistat…
Tot se'n ve amb mi en aquest lloc especial que és la memòria.
Miro al cel en l'instant que un esbart de gavines blanques dibuixen un cor, quina picada d'ullet tan màgica em regalen!
I no oblidem que mai es diu "adeu", "fins aviat" es diu, és millor.
*******************************