La farola de mis noches

Navegando por la red encontré esta foto de una farola. Me impresionó porque se parecía a un rincón que conservo con mucho amor  en mi recuerdo.
El poema va dedicado a ese rincón.
Mi agradecimiento al autor de esta foto cuyo título es "Paisaje de tapia" que  es  Antonio Casas Enrique León, pintor sevillano y atendiendo a su solicitud, compartimos su óleo "La farola"  y mi poema: "La farola de mis noches". Bella simbiosis. Gracias Enrique por regalar la luz de tu farola plasmada con intensidad sobre el lienzo. 
Enrique Leon escribió: "Nada mejor para dar esa belleza literaria, que describir esta obra con un poema de mi querida y estimada Anna Jorba Ricart. Gracias querida por ofrecerme este regalo" 
Puedes leerlo en ESTE ENLACE  a la web Artistas de la tierra





LA FAROLA DE MIS NOCHES

 Éramos luz y sombra,
en aquel rincón querido,
nos miraba de testigo,
el balcon de la penumbra.
Aquel jazmin que en Septiempre,
perfumaba nuestro nido,
nos impregnó de recuerdos,
que no olvidan mis sentidos.
Al lado, la fiel farola,
que con su luz a derroche
por nuestros cuerpos de noche,
acariciaba la alcoba.
Perfilaba su reflejo,
con sombras color caoba,
buscaba detrás del balcón,
que su luz hiciera un guiño,
la calidez del cariño
le llamaba la atención.
Noche tras noche volvia,
como estrella se encendia
acompañando al amor.
Al verte, fotografia,
he sentido la emocion,
del recuerdo,del perfume
de las flores, del balcon-
Te quedaste en mi retina,
hazlo hoy en mi rincón.


  
  
Web de Artistas y Arte




*******************************************

VOLVER AL INICIO DEL BLOG 




El viatge.

El viatge 

Estic fent paquets d'apunts, notes, escrits i llibres de coneixement de la meva llengua, marginada per restriccions de subordinació en el meu entorn, i omplo la maleta que acabo de deixar oberta sobre la taula braser del dormitori.

M’adono que cada vegada necessito menys coses, però en el doble fons perfumat d'espígol, fico els meus secrets protegits, per tal que no tornin a ser traïts per aquells que deien ser amics.

En aquest viatge m’endinsaré en la maduresa. No fugiré de res, ni de ningú, tampoc de mi mateixa, amb les pors que m'han fet emmudir la veu i les paraules, enterrant-les en un món de silencis.

La maleta m'observa amb posat irònic i amb un somriure burleta sembla dir-me:

 ja era hora!_ Soc plena i no cal que esperis més.

_ Tens raó, penso.

Cloc els ulls i amb un sospir profund li tanco la cremallera, l'empenyo fins a la porta de casa. Esperarà pacient. Sap que no hi ha retorn.

Ens arrossegarem el temps que calgui, omplint-nos de ferides en el cor i d'arrugues en la pell, fins a arribar al destí: l'alliberament.

Més que mai ens mereixem un tram final lleuger i sense càrregues.

******************

El Jurat farà públic el veredicte el proper jueus 8 de juny, a les seis de la tarda, a Ona Llibres (C/ de Pau Claris, 94, de Barcelona), a l'acte de clausura del Concurs de Microrelats 2023. VIII EDICIÓ DEL CONCURS DE MICRORELATS 2023 

Convocat per la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL), amb la col·laboració de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. 

Els relats han de fer referència al lema: “Amb la llengua a la maleta”.


 *******************************

VOLVER AL INICIO DEL BLOG