Llàgrimes



Les meves llàgrimes són aquestes gotes 
que espero fertilitzin l'àrid terreny 
de la meva nostàlgia.







 *******************************

La nostra historia

Per al dia de Sant Jordi Dia del llibre 
 LA NOSTRA HISTÒRIA

Era abril quan va aparèixer ell en tota la seva esplendor. Alçat a lloms d'un cavall blanc de port elegant amb gualdrapa blanca sobre les seves anques. Abillat amb una sobrevesta amb els escuts heràldics de la ciutat i amb els braços protegits per la cota de malla de ferro forjat. A la seva mà dreta, una llança. Tot un cavaller. 
En un renillo del majestuós corser, per a protegir la princesa, va travessar amb la llança el cor del drac que l'atacava i el va ferir de mort. Del cos sense vida del monstre va brollar una rosa que es va convertir en llegenda. 
Com la de pètals vermells, que avui porto entre les meves mans, que engalana les pàgines del meu llibre.


*******************************************

VOLVER AL INICIO DEL BLOG 

Haru ya tiene comunidad

Las nueve vías de la Comunidad Haru

1. Respirar antes de actuar.
2. Observar en vez de juzgar.
3. Agradecer en vez de exigir.
4. Pensar cómo decir lo que es en vez de pensar qué decir para controlarlo.
5. Ser en vez de tener o parecer.
6. Respetar en vez de temer.
7. Compartir en vez de poseer.
8. Empatizar en vez de despreciar.
9. Confiar. Sonreír. Amar.
     

Y el logotipo mas votado 



 *******************************

VOLVER AL INICIO DEL BLOG

Mirades perdudes

MIRADES PERDUDES

T'he vist en el fons del vagó, que m'ha semblat mes llarg i fosc que mai, capficada amb ell davant els teus ulls. Ho agafes entre les teves mans lliurada a la seva fascinació. M'enrabia molt veure't amb aquest intrús que s'ha infiltrat en les nostres vides. Mai m'hauria imaginat que sent tan disposat per a la comunicació, tingués tant poder d'aïllar-nos, amb la seva lluminosa i provocadora façana de fanfarró prepotent. 
I ho ha fet amb tu i ho ha fet amb mi. 
Quan ens vam conèixer la nostra relació es basava en la conversa. Allà on anàvem, fos en metro cada dia per anar a classe, o en el Funicular de Montjuïc els diumenges quan ens endinsàvem als jardins de Miramar, sempre ens miràvem als ulls mentre parlàvem. Teníem tantes coses a dir-nos. Xerràvem cara a cara a vegades fins a la matinada. 
Fins al dia d'avui. 
M'he convertit en invisible. 
Ni em mires. Ni em veus. 
Mentre dura el trajecte, t'observo en el fons del vagó capficada amb ell davant els meus ulls. 
 Ding-dong!, ding-dong! Última estació! 
Aixeques la mirada. 
Maleït mòbil! 


El jurat del Concurs de Relats Curts de TMB està integrat per:

- Jordi Muñoz i Burzon, director de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès.
- Sergi Estudillo, responsable del Gabinet de Premsa de TMB.
- Santiago Torres, director de Comunicació de TMB, que actuarà com a President del Jurat.

 *******************************

VOLVER AL INICIO DEL BLOG

En mi imaginario


EN MI IMAGINARIO

Hoy vengo a hablar de mi libro: El libro que no he escrito. 
Podrías haber existido pero no todos los narradores merecemos esa suerte de engendrarte. Déjame decirte libro imaginario, que en la solapa hubieras llevado mi foto en blanco y negro, con la postura de estudio que siempre ensayé: una mano apoyada sosteniendo mi cabeza inclinada y la otra en un gesto de quitarme las gafas pero sin llegar a hacerlo, simulando un movimiento que imprime caracter intelectual. En el lomo hubieras llevado grabado mi nombre y a buen recaudo, mi pensamiento escrito en cada uno de los renglones de tu cuerpo, porque en ti hubiera desnudado el alma en las noches de insomnio, con suspiros anhelantes de la lucha encarnizada que mantengo, queriendo dar alcance a este sueño que es crearte. 
En este proceso lo mejor es fantasear y sentir que somos el uno para el otro. Una simbiosis perfecta. Hubieras estado junto a mi, hasta el fin, culminando la alternancia que tiene con el principio. Y con un poco de suerte hubieras salido a la luz.
Te hubiera escogido algún lector interesado en adentrarse en tus secretos, hasta dejarte morir gélido de olvido en la estantería.
Eso sí, querido libro, no en una estantería cualquiera, sino en la de una biblioteca amiga.

 *******************************

Texto presentado a Concurso Zenda #RecomiendaunLibro

Abril 2022

ZENDA

VOLVER AL INICIO DEL BLOG

Rutinas

RUTINES

Un dia em vaig adonar dels teus silencis. No tenies res a dir. Va començar a molestar-te la meva conversa

i el teu silenci es va fer meu.

Un dia em vaig adonar de la teva indiferència. No t'interessava res. Va començar a molestar-te el meu interès

i la teva indiferència es va fer meva.

Un dia em vaig adonar de la teva fredor. No l'evitaves. Van començar a molestar-te les meves demandes

i la teva fredor es va fer meva.

Un dia em vaig adonar de la teva apatia. Sense ganes de res. Va començar a molestar-te la meva activitat

i la teva apatia es va fer meva.

Ens vam posar al límit, fins que vàrem travessar la frontera després de la qual no hi ha retorn.

Ja som silenci, indiferència, fredor, apatia.



Un día me di cuenta de tus silencios. No tenías nada que decir. Empezó a molestarte mi conversación
y tu silencio se hizo mío.
Un día me di cuenta de tu indiferencia. No te inmutabas por nada. Empezó a molestarte mi interés
y tu indiferencia se hizo mía.
Un día me di cuenta de tu frialdad. No la evitabas. Empezaron a molestarte mis demandas
y tu frialdad se hizo mía.
Un día me di cuenta de tu apatía. No tenias ganas de nada. Empezó a molestarte mi actividad
y tu apatía se hizo mía.
Nos pusimos al limite.
Un día atravesamos la frontera tras la cual no hay retorno.
Ya somos silencio, indiferencia, frialdad, apatía.




*******************************************

Nada me aleja de ti. Recitado




NADA ME ALEJA DE TI 
VOZ DE ANNA JORBA RICART
TEXTO DE ANNA JORBA RICART
AUDIO EN ESTE REPRODUCTOR: 




O EN ESTE OTRO REPRODUCTOR EN YOUTUBE



Te miré y reviví el arrebato de la pasión.

Es posible que el tiempo de desazón,

embargara mi pensamiento,

dejara en reposo y a un lado,

el delirio de instantes de amor y sexo.

Es posible que enredada en quehaceres, injerencias sin sentido,

sin valor y sin provecho, pasajera sinrazón

metida en la confusión, me apartara un segundo de ti.

Es posible que perdida en las respuestas de cuestiones banales

olvidara la certeza de que mi cuerpo y mi mente,

se mantienen con tu apoyo, al amparo de tus besos,

protegida en tu refugio, al calor de tus pasiones

en nuestro mar de deseos.

Es posible que en este espacio vacío, impasible de frías pantallas,

me alejara de esas horas del inicio de los sueños,

que por teclas afrentadas con palabras de desecho,

me privaran de tus besos.

Hoy doy fin a esta oquedad.

Porque tu cuerpo y el mío merecen este sentir como siempre,

el impulso de la pasión, el querer con frenesí.

No hay nadie que me pueda alejar de ti.



 *******************************

VOLVER AL INICIO DEL BLOG

AQUÍ PUEDES VER TODAS LAS ENTRADAS POR TÍTULO